A partir del segle XII noves formes artístiques es van imposar a l'art romànic de l'Europa cristiana; van ser l'estil cistercenc i el gòtic. Les noves formes van ser teoritzades per Bernat de Claravall, el gran dinamitzador del Císter, i el segon per Suger, l'abat de basílica de Saint-Denis, a París, la primera església gòtica. Foren dues visions filosòfiques i estètiques oposades dins del cristianisme.
La cultura surt dels monestirs rurals, mentre la nova escola s'organitza al voltant dels bisbats, dins dels nuclis urbans, en resposta a noves exigències, reflectint en la seva organització i en la seva actitud totes les característiques de l'organització municipal. Per tant, per una banda tenim l'escola monàstica d'organització rigorosa de l'ensenyament, sotmès a una regla única i dominat pels valors de la pietat; per l'altra, la primera forma d'universitat parisenca, on l'oposició entre diferents escoles conferia a la dialèctica una funció primordial.
Església de l'abadia de Fontenay. Contra la relaxació de l'Església Bernat de Claravall emprèn una reforma radical, amb la fundació de l'orde del Cister. A més d'innovacions espirituals, l'orde conté instruccions sobre els nous temples: hi és prohibit qualsevol tipus de decoració i l'arquitectura s'hi redueix als seus elements estructurals. Aquesta situació permet que els arquitectes es concentrin en els problemes tècnics.
Posta de sol a la nau nord-oest de la basílica de Saint-Denis. L'arquitectura gòtica neix i es desenvolupa a l'Illa de França. Tots els esforços convergeixen en la construcció de l'obra que l'abat Suger dirigeix a la vella abadia carolíngia de Saint-Denis, prop de París. L'abadia és consagrada l'any 1144. Aquesta església ofereix, de cop i volta, tot el plantejament clar i lògic de l'estructura gòtica.
